Enviat per: depangeaalaterra | 5 abril 2010

Lost fa història

6 temporades d’una sèrie mai havien aixecat tanta expectació com ho ha aconseguit el fenomen Lost a nivell mundial. Són tants els seus seguidors que en molts ha despertat la pregunta de quina és la clau del seu èxit. Els qui sou seguidors de la sèrie sabreu que durant els sis anys que porten emetent la sèrie, s’han anat sumant incògnites dia rere dia i s’han anat desvetllant pocs dubtes. Poc a poc t’enganxes a una realitat que racionalment pots considerar impossible, però que t’endinsa a un món filosòfic meravellós. A continuació valoraré i evaluaré, sota el meu punt de vista, dos personatges de la sèrie, que un dia semblaven antagonistes i que finalment, s’assemblen més del que ens podíem imaginar: Jack Shephard (Matthew Fox) i John Locke (Terry O’Quinn).

Reason vs Faith

D’una banda, Jack Shephard és presentat com un cirurgià excel·lent, home de ciència i raó, bona persona i segur de sí mateix. Les circumstàncies de la vida l’han fet ser com és en el moment en què ens el presenten. En canvi, John Locke és un home paralític, frustrat amb la seva vida, que quan l’avió s’estavella a l’illa és capaç de tornar a caminar. Per tant, ens trobem davant d’un home que creu en miracles, un home de fe que ha experimentat un fet extraordinari i que li dóna forces per sentir-se guiat pels indicis irracionals que li presenta l’illa. Ambdós són curiosos, però les seves motivacions són diferents. Mentre un pretén conèixer per fugir de l’illa com més aviat millor, l’altre no vol marxar perquè la seva vida anterior no val la pena.

Els personatges antagònics del Dr. Shephard i de Locke ens ofereixen la oportunitat de raonar sobre coses tan primàries i antigues com és l’existència humana. La racionalitat davant de l’empirisme, la raó o els sentits, el que és bo i el que és dolent. Després d’una llarga evolució, a les temporades 5 i 6 veiem un Jack molt més creient, tot i no renunciar a la lògica, i un Locke fracassat i perdut. Qui té doncs la raó en el món on vivim?? Quina conclusió en treiem? Personalment penso que els dos personatges representen el mateix: l’evolució humana. Una mateixa persona pot, en un moment determinat, sentir-se més proper a un cantó (la raó, per exemple). Però, alhora, tot el que la vida li ha proporcionat, les experiències que ha viscut, etc. poden veure’s afectades per una sola incongruència de la racionalitat, i això el farà dubtar. També pot donar-se el cas contrari, el que ens representa Locke. L’home de fe, que creu que ha estat designat per a una missió molt important i que a mesura que passa el temps s’adona que no rep cap compensació per res del que fa, ni és comprès per ningú.

Tots els personatges de Lost tenen un gran rerefons amb el qual moltes persones s’hi poden identificar, en major o menor mesura. Els casos de Jack Shephard i John Locke crec que són molt positius en una societat com la que vivim en què se’ns incita a deixar de pensar, a deixar-nos guiar com ramats d’ovelles. És per aquesta raó que considero que aquesta sèrie, tot i tenir els seus defectes, com totes, crec que ha aconseguit tenir tant d’èxit perquè ha demostrat que tots tenim cabuda en aquest món, tant els homes i dones de fe, com els que defensen la raó i els que creuen que ambdós conceptes poden conviure.

Lost es caracteritza per deixar molts dubtes a l’aire i potser aquesta és la filosofia de la sèrie, no resoldre res i deixar imaginar a l’espectador. Tot i així, esperem que a l’últim capítol es resolguin els dubtes més grans.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: