Enviat per: depangeaalaterra | 11 Abril 2010

Maspons y su paso por AFAL

El grup fotogràfic AFAL (Agrupació Fotogràfica Almeriense) es fundà al 1950 com a iniciativa d’un petit grup d’aficionats a les arts de la ciutat. No fou fins el 1956 que José María Artero (president de la fundació) i Carlos Pérez Siquier (secretari) impulsaren el llançament del primer número de la revista AFAL, que es continuaria publicant -amb algunes interrupcions- des d’aleshores fins al gener de 1963. La revista no estava finançada per cap entitat privada que imposés els seus criteris, sinó que a través de les subscripcions dels seus adeptes i de la minsa publicitat d’Almeria aconseguiren tirar endavant durant 7 anys. Aquest era un dels atractius principals pels fotògrafs de l’època, donat que era l’única revista independent del país que oferia un esperit nou. AFAL revolucionà la fotografia espanyola dels anys 50, ja que s’allunyava del que havia sigut la fotografia fins aleshores (memorialista, elitista…) i perseguia el testimoniatge de la veritat del món que els rodejava. Tot i compartir aquest gran objectiu, els fotògrafs de l’època que s’adheriren a AFAL van ser molt diversos. Des de fotògrafs realistes fins a reporters d’acció, intimistes i subjectivistes, etc. Segons afirmà Siquier a una entrevista a El País d’Andalusia el 9 de gener de 1997, AFAL va tenir una raó de ser en les necessitats de la societat dels 50 a Espanya, però afirmà que les revolucions cal que morin joves perquè defalleixen quan se’ls hi allarga la vida. D’aquesta manera és com AFAL tingué 7 anys de vida molt productiva i pogué passar el testimoni a les generacions que els succeïren. La seva importància fou tal que fins i tot fa poc s’ha fet un documental sobre l’agrupació on s’intenta recullir-ne l’essència.

Oriol Maspons Casades

Va néixer a Barcelona l’any 1928. És un dels fotògrafs que va participar en la segona època de la revista AFAL. Mentre que la primera època es considera la millor producció dels fotògrafs del grup, la segona es caracteritza per la publicació dels retrats femenins a les portades, on Maspons contribuí amb l’aportació de la provocació sensual a través de les seves fotografies. D’aquesta manera, AFAL pren una imatge més europea, menys intensa i menys particular. Maspons residí a París durant dos anys (del 1955 al 1957) i se l’engloba dins de la línia objectivista de Cartier-Bresson.

Il·lustrà les portades de col·leccions de llibres i obres literàries com ara:

– Poeta en Nueva York, de García Lorca (1966);

La caza de la perdiz roja, de Miguel Delibes;

La Universidad de Barcelona, promogut per Fabià Estapé (1971);

Arquitectura gòtica catalana (1974), d’Alexandre Cirici;

Arte visigodo en España, de Pere de Palol;

A més, Maspons té obres al MOMA de Nova York i n’ha publicat a Annual Photography i a Photography Year Book. Treballa a la revista Interviu i l’any 2006 rebé la Creu de Sant Jordi.

Imatge de les tres portades d'AFAL a càrrec d'Oriol Maspons. (Font: http://cvc.cervantes.es/artes/fotografia/papel_foto/introduccion_01.htm)

Com dèiem abans, el pas de Maspons per AFAL en la segona època de la revista dóna al públic les imatges d’unes noies joves que emmarquen les portades de manera individual i centrant-se sempre en el poder dels seus trets de bellesa natural. Maspons realça, per exemple, a la portada del 69 els llavis i ulls de la noia, convertint-la així en una atracció o mostra de la bellesa d’un instant en el temps. Són fotografies pensades i, per tant, manipulades, però que pretenen reflectir la realitat d’un moment determinat. Passa el mateix amb les altres dues portades de Maspons a AFAL. Un mateix prototipus de noia en un pla mig, en blanc i negre, i amb un cert misteri que busca que l’espectador quedi embadalit.

Portada de The Private Collection (Oriol Maspons). Algunes fotografies s'exposaren al 2006 a l'FNAC de Barcelona de Plaça Catalunya.

La col·lecció fotogràfica que Maspons va recollir sota el nom The Private Collection conté més de 70 fotografies fetes entre els anys 60 i 70. Al seu interior hi continuem trobant una oda a la figura femenina. El mateix Maspons confesà sense cap mena de pudor que es feu fotògraf per lligar. Qui ho diria, oi? Les fotografies que trobem en aquest període continuen en la línia del voler mostrar la bellesa femenina elevada a la màxima potència. Si a les portades d’AFAL ja quedava reflectida la poca espontaneïtat de les fotografies, ara queda encara més clara l’estàtica de les noies que protagonitzen les fotografies de Maspons. AFAL pretenia mostrar la realitat i per a Maspons ho és la figura de la dona atractiva, que tot i perdre en espontaneïtat, guanya en transmisió d’emocions. Més que mostrar la realitat com és (el que podria ser fer una fotografia de qualsevol instant de la realitat sense que se n’adonés ni la mateixa protagonista de la fotografia), Maspons expressa emocions reals. És a dir, les fotografies les planifica però li serveixen per mostrar una veritat: la bellesa, la seducció, la provocació, la innocència, etc.

Cachas mocetona normanda desayunando.

Tant la fotografia de la portada com la noia “cavernícola” enalteixen la dona, tenen una situació en l’espai centrada per tal de captar l’atenció de l’espectador. Tot i així, queda clara que mentre a la portada, veiem una noia superba i capaç de menjar-se el món, en l’altra hi veiem una noia insinuant, amb poca roba, amb gestos provocatius, etc. Res a veure les emocions que s’extreuen d’una i altra fotografia, però a ambdues (i a la resta del llibre) Maspons treballa amb un mateix patró (noies, bellesa i emocions).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: