Enviat per: depangeaalaterra | 20 Abril 2010

Paraules… o vortoj…

A vegades em pregunto sobre l’origen d’algunes paraules que utilitzo habitualment. Sobretot hi penso quan descobreixo nous indrets i penso en quin deu ser l’origen d’alguns topònims de Catalunya. Fa temps el meu pare em va ensenyar un llibre sobre l’origen dels noms dels pobles de la nostra terra (“Els noms de lloc de Catalunya“) que em va despertar la curiositat. És per això que de vegades el consulto, per conèixer una mica més sobre viles i ciutats veïnes. Sempre m’ha semblat molt interessant i bonic de conèixer. És a dir, qui ho diria que Santa Coloma de Gramenet prové del llatí Columba (nom propi de persona) i del llatí vulgar gramine (que significa herba) i el sufix -etu (lloc on abunda l’herba)? Doncs precisament la setmana passada quan pensava en quina paraula escriure aquí al blog, el professor de català va fer un incís durant la classe per fer un comentari sobre l’esperanto, fet que em va recordar que sense aquest idioma jo no estaria avui escrivint en aquest blog.

L’esperanto sempre m’ha despertat una simpatia especial, ja que els meus pares es van conèixer gràcies a aquesta llengua. La meva mare va començar a anar a classes d’esperanto a Santa Coloma -d’on som tota la família- i el meu pare n’era el professor. El meu pare assegura que en aquella època (als anys 70) Espanya només tenia com a distracció cultural el futbol i els toros. De manera que qualsevol distracció que s’allunyés de tot això, creia, podia tenir molt d’èxit. Tant ho creia que va apuntar-se als cursets del Centre Excursionista del Puig Castellar per a rebre classes d’esperanto. Amb el temps va acabar fent de professor particular de la llengua esperantista alhora que mantenia el contacte amb gent de l’associació. Anys més tard els meus pares es van casar i vam néixer el meu germà i jo i, tot i que mai hem sentit la necessitat d’aprendre l’esperanto perquè mai va triomfar com a llengua universal com sí que ho ha fet l’anglès, a mi sempre m’ha fet especial llàstima el seu poc arrelament a nivell universal.

Si recopilem una mica d’història sobre l’esperanto i ens fixem en les paraules de l’Enciclopèdia Catalana veurem que l’esperanto és una llengua internacional creada a Polònia l’any 1887 per Ludwik Lejzer Zamenhof com a instrument neutral de comunicació. L’autor, que signava Dr Esperanto (on esperanto significa el qui té esperança) l’anomenà llengua internacional perquè pretenia que una llengua formada a partir de trets comuns de totes les llengües existents triomfés com a llengua per a la comunicació de tots. L’any 1986 era una llengua parlada per uns 12 milions de persones. L’Akademio de Esperanto és l’acadèmia internacional que vetlla per la unitat de la llengua i la seva evolució. L’esperanto s’ha ensenyat a universitats, escoles i col·legis d’arreu del món i, fins i tot, hi ha emissores de ràdio que han fet programes en esperanto a ciutats com Varsòvia, Roma, Pequín, Zagreb, Viena, Sòfia, València o Sabadell. Actualment l’organisme més important d’esperanto és la Universala Esperanto-Asocio, a Rotterdam.

I aquesta és la raó per la qual cada cop que algú menciona l’idioma m’evoca un sentiment de nostàlgia i em transmet bones vibracions.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: