Enviat per: depangeaalaterra | 10 Mai 2010

‘Sólo Ellos’ i un tòpic sexual

El passat 23 de març, vaig tenir l’oportunitat d’anar a la preestrena de la pel·lícula “Sólo Ellos“, una pel·lícula basada en una història real. L’argument es basa en el llibre autobiogràfic “The Boys Are Back In Town” de Simon Carr. El protagonista (Joe Warr, interpretat per Clive Owen) és un periodista, casat per segona vegada amb una dona australiana que, als pocs anys de tenir un fill junts mor de càncer. Joe Warr ha d’aprendre a entendre els seus fills (el del primer matrimoni i el del segon), criar-los i tirar endavant amb la seva vida. No és una feina fàcil, ja que treballar i tenir fills, de vegades, pot semblar incompatible. Se sol pensar que les dones fan millor el paper de mares solteres, però és una qüestió d’habilitats innates o no? Es tracta d’un tòpic o té una base científica?

Apuntàvem en escrits anteriors sobre antropologia si hi ha diferències notables entre els homes i les dones en l’actualitat. Bé, doncs la nostra història ens respon observant les estratègies reproductives que ha seguit l’ésser humà per ser com som actualment. Les estratègies de la r i de la k són les principals vies reproductives utilitzades pels éssers vius i en biologia veiem que els primats utilitzen les dues estratègies en funció del sexe, principalment. L’estratègia de la k es basa en la maximització de l’eficàcia. Per exemple: treballar-se un individu per tal d’aconseguir reproduir-nos. En canvi, l’estratègia de la r implica una maximització de la productivitat que pot reflectir-se, per exemple, en un individu d’una espècie que intenta reproduir-se amb molts individus diferents fins que es creua amb un que accepta. La història dels primats ha demostrat que els humans, com a mamífers primats que som, responem a ambdues estratègies i això implica l’obtenció de dos sexes diferenciats, el que en biologia s’anomena asimetria sexual.

Gràfic que representa la relació entre la densitat de la població i la taxa d'increment de la población en estrategues de la r i de la K. Font: http://www.fao.org/docrep/003/T0019S/T0019S04.htm

Gràfic que representa la relació entre la densitat de la població i la taxa d'increment de la población en estrategues de la r i de la K. Font: http://www.fao.org/docrep/003/T0019S/T0019S04.htm

Primer de tot i per evitar malentesos, cal advertir que el que descriurem a continuació no pretén encasellar un sexe amb uns determinats rols, sinó que està documentat que ha sigut així històricament i que d’altres espècies han evolucionat amb les estratègies reproductives intercanviades respecte de les nostres. Per tant, d’una banda les femelles primats han seguit una estratègia reproductiva de la k per tal de poder afrontar embarassos i alletaments costosos energèticament. I per l’altra, els mascles primats han optat per la maximització de la producció intentant reproduir-se quantes més vegades millor i amb diferents femelles.

L’accés als recursos (aliments i “millors” parelles mascle tenint en compte els caràcters més favorables genèticament segons la femella) ha sigut un factor limitant per les femelles i això les ha dut a haver de competir amb altres femelles per poder accedir a més recursos i, per tant, tenir més embarassos i més cries (productivitat més efectiva). A més, els primats som una espècie depenent de la mare quan naixem. Per tant, no només l’embaràs implica un desgast energètic per les femelles, sinó que la posterior cura parental de la lactància i supervivència durant els primers anys és importantíssima.

I la pregunta que ens fem és: per què la femella? Doncs segurament es tracta del vincle natural que es crea entre la cria i la mare, que per anatomia ha sigut la figura més lligada a la cria i que, per tant, ha tendit a desenvolupar aquest rol millor que el mascle. Tot i així, com ja hem dit, en altres espècies no ha passat així. Només un dels dos individus s’encarrega de la cura de la cria i en primats és la femella. Però quan ho és el mascle? Els teòrics afirmen que el mascle passa a tenir cura de les cries quan l’equilibri entre costos i beneficis s’altera. És a dir, el cost de cuidar d’una cria implica que no podrà continuar l’estratègia de la r i anar reproduint-se amb d’altres femelles, que en principi és l’estratègia evolutiva masculina que segueixen els primats. Però en canvi, tenir-ne cura li aporta un benefici perquè si la cuida les probabilitats de supervivència dels fills augmenta i, per tant, l’objectiu últim de l’espècie (perpetuar els gens propis) s’aconsegueix.

Per tant, el tòpic que només les dones saben criar millor els fills que els homes pot escandalitzar-nos en la societat on vivim avui dia perquè hem intentat en els últims anys disminuir les discriminacions entre els dos sexes. Però a nivell biològic i cultural li donaria una mica de raó. Des de petits se’ns ha inculcat a molts de nosaltres que no som diferents per evitar que en un futur es discrimini la dona en determinats sectors de la vida, com a la feina o a la vida privada. Tot i així, l’asimetria sexual existeix i les estratègies reproductives també són diferents entre homes i dones, però penso que gràcies al nostre desenvolupament social i cultural hem aconseguit que els homes puguin desenvolupar igual de bé la tasca de la cria dels fills que qualsevol dona. A la pel·lícula veiem en diferents escenes com l’home, al principi, és incapaç de posar ordre a casa seva i deixa que els seus fills facin el que vulguin sense gairebé cap límit. I no és fins que la mare d’una amiga del seu fill li diu clarament que és un irresponsable perquè no sap encarar-se als seus fills que s’adona que ha de canviar de mètode. Exemples com aquests no m’extranyen en una societat com la nostra on, a excepció de casos extrems com la mort o malaltia de la mare, no sol ser l’home qui té la cura principal dels fills. Tot i així, esperem que en un futur els rols s’acabin homogeneitzant de forma natural sense que se’ns faci extrany veure estratègies de la r en femelles i estratègies de la k en mascles.

Anuncis

Responses

  1. M’ha encantat l’entrada, Lydia! Molt instructiva.

  2. Gràcies! Me n’alegro que t’hagi agradat 😉


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: