Enviat per: depangeaalaterra | 21 maig 2010

Mercedes Cebrián, crack de les lletres

Com puc dir alguna cosa amb sentit de la Generació Nocilla sense conèixer-la?

He de ser sincera i reconèixer que fins el dia que en vam parlar a classe no n’havia sentit a parlar mai. Un cop introduïts en el tema, he de dir que em va sobtar trobar aquesta nova generació -si és que se’ls pot englobar en una de sola- d’escriptors que pretenen trencar motllos i presentar noves maneres d’entendre el món a la societat. Sobretot tenint en compte que fan una tasca àrdua i no gens acollida massivament.

A Mercedes Cebrián se l’ha acabat relacionant dins el col·lectiu de la vintena d’escriptors de la Generació Nocilla o Afterpop, segons Vicente Luís Moya, qui l’afegí a la llista inicial proposada per Nuria Azancot, periodista cultural. Cebrián és llicenciada en Ciències de la Comunicació a la Universitat Complutense de Madrid. Als seus inicis va treballar com a becària a Nova York i Roma. Actualment és columnista d’articles d’opinió com el que veiem a la imatge del diari El Público.

Consultant la seva biografía també he vist que col·labora als suplements de diaris com La Vanguardia (Cultural) o El País (El Viajero), així com a revistes culturals literàries com Eñe, Babelia o Clarín.

Com a  escriptora ha escrit poemaris i relats curts (El malestar al alcance de todos, del 2004 i Mercado común, del 2006) i alguns llibres (13 viajes in vitro, del 2008; Sala de máquinas i Cul-de-sac, ambdós del 2009). Veiem que també ha treballat com a escriptora i que en la seva jove carrera (actualment encara no arriba als 40 anys) ja ha rebut diversos premis per la seva habilitat i do de la paraula escrita.

Tal i com assegura a l’entrevista de Fernando Clemot, a Mercedes Cebrián li encanta la música. Toca el clavicèmbal, l’instrument anterior al piano, i ja des de petita tenia molt clar que les lletres l’acompanyarien tota la vida. Amb el seu primer llibre, El malestar al alcance de todos, Cebrián diu que no pretenia oferir un gran best seller per fer diners sinó que és la seva carta de presentació al lector. El fet de publicar un llibre que barreja relats curts i poemes neix del que li venia de gust escriure perquè, com a lectora, és el que a ella més li atrau literàriament. A l’entrevista, Cebrián afirma que li sembla un gran avenç que a casa nostra comencin a sorgir noves tendències literàries com l’anomenada Generació Nocilla perquè fins ara s’havia seguit sempre el que provenia de fora. A més, afirma Cebrián que la Generació Nocilla no ha d’anar més enllà de ser la denominació donada per una periodista cultural a un conjunt d’escriptors que comparteixen certes afinitats literàries.


En definitiva, crec que Mercedes Cebrián té les idees molt clares i, després de veure com pensa, puc fer-me una idea més fonamentada sobre la seva literatura, propera, senzilla i contemporània. Ara, caldrà llegir-li algun dels seus llibres per comprobar si són tan revolucionaris com semblen ser.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: